Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina

Publicacions

Entreacte 158: Editorial

Les sèries dramàtiques, la televisió pública i el principi d’incertesa

Fa poques setmanes, ens hem assabentat de la suspensió de la gravació de la sèrie ZOO, que TV3 emetia inicialment amb una periodicitat de dos capítols per setmana, segons una fórmula que la nostra televisió ja ha experimentat en altres ocasions.

El plantejament inicial del projecte, mostrava clarament la voluntat d’oferir als espectadors una producció dramàtica de gran qualitat, de llarga durada i amb la solvència i serietat que una aposta d’aquest tipus comporta, en principi, en una televisió pública.

Els contractes dels intèrprets eren per obra determinada, amb data de finalització prevista per a finals de juny de 2008.

Les condicions de gravació els primers mesos, pel que en sabem, van ser duríssimes pels actors i les actrius que tenien un personatge més protagonista: els horaris de citació als estudis, jornades horàries molt intenses; gran nombre de seqüències a gravar en una sola jornada… saltant de capítol, vestuari i caracterització (per allò dels decorats i les localitzacions); falta física de temps per compaginar els horaris diaris amb l’estudi de les seqüències de l’endemà i les necessàries hores de descans…

També els actors amb trames més secundàries van sentir la intensa pressió de les gravacions: el fet d’emetre dos capítols a la setmana i d’estar gravant al mateix temps que s’emeten, comporta un ritme frenètic per a tothom… però sobretot per als intèrprets; els equips tècnics (càmeres, vestuari, llums…) poden fer torns amb diferents treballadors, els guionistes també poden treballar en equip o en etapes de desenvolupament del guió. Però els actors i les actrius són insubstituïbles davant la càmera.

Tanmateix, ningú no va escamotejar el compromís adquirit, el sentit de la responsabilitat, l’entusiasme o la voluntat per tirar endavant una feina comuna que se sap recolzada per una televisió pública i que ofereix, a més, expectatives d’estabilitat.

Però vet aquí que els resultats de l’audiència no van ser els que s’esperava en un principi. A finals de febrer, sense buscar alternatives argumentals que corregissin els possibles dèficits d’audiència, Televisió de Catalunya va comunicar als actors i actrius que possiblement la gravació de la sèrie no aniria més enllà de finals de maig. Decepció en l’elenc artístic per la retallada del temps de contracte; però immediatament arremangada i mans a la feina: “la teva” és “la nostra”..!

Poc després del dia 9 de març, els productors de la sèrie comuniquen a l’equip artístic que la gravació no anirà més enllà del capítol número 29.

Televisió de Catalunya encarrega a la Productora que els guionistes tanquin les trames argumentals; els guionistes i muntadors fan una feina de puzle per ajustar, eliminar i reconvertir seqüències que els actors havien interpretat fins a la data amb un altre sentit o horitzó dramàtic; es precipiten o canvien línies argumentals i la sèrie ha finalitzat sense cap trasbals aparent.

Com a Sindicat ens plantegem si aquests fets, que des d’un punt de vista estrictament de gestió d’empresa podrien ser fins i tot raonables, només haurien de produir-se en el si del mercat competitiu de les televisions privades.

Pensem si una televisió pública hauria de tenir compromisos més seriosos amb les seves audiències i si la seva responsabilitat hauria d’anar més enllà dels ingressos, els anunciants i les regles de mercat comunes.

Observem també si la televisió pública hauria de vetllar especialment per la programació cultural i per aquells que per a ella treballen.

Malauradament la realitat que se’ns presenta difumina les línies que marquen la separació entre el nostre sector públic i el privat.

Però aquesta precipitació i desconcert generat no creiem que modifiqui res: els contractes es resoldran de manera legal i televisió de Catalunya emetrà una altra sèrie dramàtica, que probablement serà produïda per la mateixa Productora (o per una altra) i escrita pels mateixos guionistes.

El que sí pretenem és canviar el tractament que han rebut els treballadors de la cultura, treballadors que sempre resulten afectats per les directrius encertades o no d’una  televisió pública que, fi ns el moment, sempre havia tractat i considerat a l’actor com a peça clau de les seves produccions i que fins al moment sempre havia tingut present la vulnerabilitat i la inestabilitat que la feina d’actor comporta.

Reflexionem què esta passant?

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina